Notícies

Catalunya es consolida com una peça fonamental en la indústria mundial del suro. La proximitat amb la indústria i la qualitat del producte han situat el territori com el segon productor mundial de taps de suro, amb una facturació anual de 131 milions d’euros i un volum de 1.200 milions de taps produïts cada any. Les exportacions dels productes surers, especialment taps, han crescut un 56,7% des del 2016, arribant als 79,4 milions d’euros el 2023. Tot i això, el sector afronta grans reptes per garantir la seva viabilitat.

La jornada sobre la cadena de valor del suro, amb la participació del president de Quality Suber, Rosendo Castelló,  ha posat de manifest la necessitat d’augmentar la superfície productiva de suredes fins a vuit vegades per poder abastir la indústria catalana, que actualment ha d’importar el 80% de la matèria primera. A la trobada amb experts, celebrada al Col·legi d'Economistes de Catalunya, amb la col·laboració de la Comissió d'Economia Agroalimentària i la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), per analitzar el paper estratègic del suro en l’economia circular i la sostenibilitat, també s’ha presentat una valoració dels serveis ecosistèmics i ambientals de la cadena del suro, des del mateix bosc i fins al producte final, un procés que té un valor que multiplica per cinc el volum de vendes de suro. Aquest fet evidencia el desajust que hi ha entre el valor generat pel sector i el retorn que reben els productors forestals.

A la jornada s’hi ha reunit experts del sector que han destacat el potencial de Catalunya com a zona productora i la necessitat d’impulsar la gestió forestal per aprofitar millor aquest recurs. Les conferències han posat de relleu en relleu els reptes i les oportunitats del sector. A més de Rosendo Castelló, Francesc Parramón, president de Parramon Exportap, ha abordat la industrialització de la pana de suro i el seu impacte en la cadena de valor. Per la seva banda, Joaquín María Herreros de Tejada, director de Qualitat de DIAM Corchos, ha presentat les noves tecnologies aplicades al tap de suro per millorar-ne la qualitat i competitivitat.

S’aprofita el 50% del potencial de les suredes catalanes

Un dels punts clau de la jornada ha estat l’anàlisi del potencial de les suredes catalanes, que actualment només aprofiten el 50% del seu potencial productiu. S’ha posat en evidència la importància d’una gestió forestal activa per millorar els beneficis ecosistèmics de les suredes, com ara la captació de CO2, la prevenció d’incendis i la conservació de la biodiversitat.

Castelló, que també és president del Consorci Forestal de Catalunya, ha volgut remarcar el paper estratègic del suro com a material sostenible i paradigma de l’economia circular, en contrast amb els seus principals competidors, com el tap de rosca, que tenen un impacte ambiental molt superior.

Un sector amb potencial però amb grans reptes

El suro català, de creixement més lent i major densitat, és reconegut arreu del món per la seva qualitat superior, especialment per a la fabricació de taps de gamma alta. La indústria catalana lidera la producció de taps per a escumosos (40% del mercat mundial) i per a vins tranquils (10%). Amb 30 fàbriques i més de 500 llocs de treball directes, el sector és estratègic per a l’economia del país i per a la indústria vitivinícola.

No obstant això, els desafiaments són evidents: el corc del suro genera pèrdues superiors als 5 milions d’euros anuals, la superfície de suredes en producció és inferior al 50%, i el retorn d’inversió en regeneració forestal pot superar els 24 anys, desincentivant la gestió activa dels boscos.

Una estratègia per reforçar el sector

Davant d’aquesta situació, el pla estratègic de l’Institut Català del Suro, del qual el Consorci Forestal en forma part,  aposta per solucions com la mecanització i professionalització de l’oferta, el control de plagues, la millora genètica, l’adaptació al canvi climàtic i nous incentius fiscals per a les inversions forestals. També es planteja la diversificació del mercat amb nous usos per al suro de baixa qualitat i la captació d’inversió privada a través de mecanismes com els crèdits climàtics forestals.

A més, el pla posa l’accent en la prevenció d’incendis, amb estratègies com la gestió forestal per a la regeneració de les suredes, que permet adaptar aquests boscos al canvi climàtic, i redueix el risc de patir els efectes devastadors dels grans incendis forestals.

El pla també posa en relleu que la regeneració de les suredes i la seva gestió activa generen nombrosos beneficis que, sovint, no són retribuïts al productor de suro. Aquests inclouen la prevenció d’incendis, l’adaptació dels boscos al canvi climàtic, la protecció del sòl, la regulació del cicle de l’aigua amb un augment en la seva disponibilitat i la preservació del bon estat dels boscos per al seu ús social. Tenint en compte que les suredes es troben en algunes de les zones més poblades i turístiques de Catalunya, estratègies com la gestió forestal enfocada a la seva regeneració esdevenen essencials per adaptar aquests boscos al canvi climàtic i minimitzar el risc d’incendis forestals de gran magnitud.