Jornades tècniques

INSCRIPCIONS TANCADES per aquesta jornada. Aforament complet

Al Montnegre i el Corredor s’hi practica el silvopastoralisme des de fa molts anys. Actualment hi són presents 10 ramaders d’ovella, cabra i un de vaca, que pasturen unes 3.000 ha de manera dirigida. La situació de la ramaderia extensiva no és fàcil degut a diferents factors de l’entorn, econòmics i socials que condicionen la viabilitat de l’activitat. Per tal de donar resposta a les necessitats dels pastors i vetllar pel manteniment d’aquesta activitat en el massís, el 2021 es va fundar l’Associació de pastors del Montnegre i el Corredor.
En la present jornada coneixerem els diferents tipus d’explotacions ramaderes que es desenvolupen al massís. Parlarem de les activitats realitzades per l’Associació i dels resultats de la combinació de la gestió forestal i la pastura, rellevants per a la prevenció d’incendis i conservació de biodiversitat. També es comentarà el Pla  estratègic de ramaderia semi-extensiva el qual s’ha treballat amb el Parc. 

Tot això mentre es visiten dues zones de gestió prioritària per a la prevenció d’incendis pasturades per un ramat d’ovella, un de cabra i un de vaca.

INSCRIPCIONS TANCADES per aquesta jornada. Aforament complet

L’any 2023 va ser un any crític pels boscos de Catalunya degut a les condicions de sequera acumulada al llarg dels 3 anys anteriors. El Moianès en va ser una de les comarques més afectades, especialment els boscos de pi roig (Pinus sylvestris), fet que ha iniciat una transició cap a boscos dominats per quercínies (roure i alzina). El 2024 el Centre de la Propietat Forestal va treure una línia d’ajuts per pal·liar els efectes de la sequera en boscos de titularitat privada, que inclouen la retirada dels arbres morts i la regulació de la competència entre els arbres restants, per restaurar-ne la vitalitat. Durant la jornada es visitaran les feines executades en un rodal de pi roig així com zones amb diferent grau d’afectació. 

Discutirem amb persones expertes els efectes ecològics i econòmics de la sequera, la retirada o no de la fusta morta, i el canvi d’espècies, així com les opcions que ofereix la gestió forestal per augmentar la resiliència dels boscos de la comarca a la sequera, des de les aclarides i estassades fins a la plantació d’espècies i  procedències més resistents, incloses espècies al·lòctones.

Aquesta jornada se centrarà en la gestió del faig (Fagus sylvatica), una espècie forestal que està present en unes 40.000 ha de Catalunya, sent la cinquena espècie amb major representació. Actualment, la fusta de major qualitat es destina a serra, i la que no compleix amb els requisits, va per llenya o trituració. 

En el marc del projecte FORESTED s’ha realitzat un aprofitament fuster a la finca ‘Collfred’ seguint els criteris de gestió forestal multifuncional. L’objectiu d’aquest és processar i transformar la fusta en prototips per avaluar la seva resistència, durabilitat, estabilitat i el seu rendiment tècnic, i així demostrar la seva viabilitat com a fusta per a construcció.

La finca Collfred se situa al municipi de Vidrà (Osona), més concretament a la vessant meridional de la Serra de Santa Magdalena, dins de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. La finca compta amb un Instrument d’Ordenació Forestal vigent i ha estat gestionada des de fa més de 50 anys.

Jornada organitzada en el marc del projecte FORESTED, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Els sistemes silvopastorals combinen de manera efectiva els beneficis socioeconòmics de la prevenció d’incendis amb els de la producció ramadera. Es presentarà el disseny i treballs silvícoles realitzats per transformar un bosc dens de pi roig (Pinus sylvestris) en un sistema pastoral arbrat amb el doble objectiu de prevenció d’incendis i millora de pastures. 

Més concretament, s´apliquen dues intensitats de tallada (alta, fracció de cabuda coberta final del 50 %, i molt alta, del 30 %) i s´estudia la situació de partida i els  efectes dels tractaments a curt termini sobre l’estructura de la massa i del sotabosc, el comportament del foc simulat i el valor pastoral per donar una visió integral d’aquesta alternativa de gestió. Els resultats mostren que, en general, tots els tractaments contribueixen a reduir la severitat d’un potencial incendi.

INSCRIPCIONS TANCADES per aquesta jornada. Aforament complet

Quin model d’estassada i tractament de restes és ideal per assolir els objectius de prevenció d’incendis i producció de la massa i alhora en simplifica els costos de manteniment en el futur? Estassada total o estassada selectiva? Els diferents models d’estassada sovint són motiu de debat segons l’objectiu que es busqui obtenir, els resultats obtinguts i les necessitats de manteniment en el futur per garantir l’assoliment dels objectius plantejats. 

A la finca de Can Burgada es visitaran diversos rodals formats per masses mixtes de sureda, alzina, roure i algun pi pinyer, on s’hi han dut a terme estassades selectives durant els darrers anys. La finca es troba dins el Perímetre de Protecció Prioritària de la Serra del Montnegre i el Corredor i, per aquest motiu, la gestió forestal per a la prevenció d’incendis hi juga un paper molt important. Durant la jornada, visitarem una finca amb una intensitat de gestió important i veurem els treballs d’estassada total i selectiva que s’han fet recentment. 

Allà mateix discutirem i valorarem les conseqüències de la gestió de les restes de tallada i els efectes sobre la fauna i flora. I finalment s’avaluaran els costos de les actuacions així com el seu manteniment de cadascun dels models d’estassada en els propers anys.

INSCRIPCIONS TANCADES per aquesta jornada. Aforament complet

Els sistemes agroforestals silvoarables són la combinació deliberada de vegetació llenyosa i cultius en el mateix terreny. Aquests sistemes permeten incrementar la producció per unitat de superfície, diversificar ingressos i alhora aconseguir múltiples beneficis ambientals: protecció del sòl, l’aigua i la biodiversitat. Es consideren una eina clau per promoure l’adaptació de les finques i del paisatge al canvi climàtic i tenen una consideració cada cop més favorable a les estratègies i polítiques europees.

En aquesta jornada coneixerem els fonaments i oportunitats d’aquests sistemes, els condicionants de disseny i gestió i la seva versatilitat: terrenys agrícoles (secà, regadiu) a on s’afegeixen arbres, plantacions forestals diversificades amb horta, rompudes incompletes mantenint arbrat dispers compatible amb el cultiu o la restauració de marges llenyosos.

Després de l’aprofitament de la fusta en una plantació de pollancres, és necessari controlar el creixement del rebrot, ja que el seu desenvolupament en anys posteriors pot ser superior al dels arbres plantats. En la majoria dels casos, la gestió tradicional implica canvis de les propietats físiques del sòl, afectant la rizosfera amb els moviments de terra, generant residus difícils de gestionar, extraient nutrients, usant carburants fòssils per la maquinària i augmentant els riscos que impliquen l’ús de químics si no es compleix amb els requeriments legals.

Els fongs són organismes capaços de degradar la fusta dels ecosistemes forestals de manera molt eficient. De fet, són els únics capaços de digerir components com la lignina i la cel·lulosa fins convertir-los en humus. Gràcies a ells, una gran part de matèria orgànica que queda al sòl és descomposta i retornada al sòl. A més,  milloren l’estructura física del sòl gràcies a l’acumulació dels seus micelis i formen agregats que ajuden a retenir l’aigua. Durant la jornada es mostrarà la gestió aplicada a les plantacions de pollancres, la metodologia d’aplicació de fongs descomponedors a les soques i com poden ser una opció de gestió d’espècies vegetals invasores reduint la dependència química.

La Vall d’Aran és un territori eminentment forestal on el 95 % de la superfície està ocupada per forests d’utilitat pública. En els últims 30 – 40 anys l’abandó de les activitats primàries degut a la progressiva terciarització de l’economia han propiciat la densificació dels boscos i l’abandó, quasi total, de la gestió forestal. 

L’objectiu de la jornada és exposar com l’Aran ha apostat per la reactivació de la gestió forestal sostenible mitjançant el Projecte Boscaran, aplicant una silvicultura naturalística i amb l’aposta del cable aeri com a mitjà de desembosc de la fusta generada. Es pretén visualitzar a camp la silvicultura aplicada i el funcionament del cable aeri, els avantatges respecte altres mètodes de desembosc i remarcar la seva potencialitat d’ús en l’àmbit pirinenc.